Catalunya es troba en un estat de sequera crític
Aquest butlletí el dediquem pràcticament tot a temes relacionats amb l’aigua.
La situació d’emergència actual i el difícil estiu que es preveu han fet que des de la ICEA intentem aportar elements que enriqueixin el debat sobre possibles escenaris de futur. Com recordava recentment l’Organització de les Nacions Unides (ONU), cal tenir presents tres característiques sobre la disponibilitat d’aigua: a) és vital per a la vida humana, b) és necessària per a la producció alimentària i c) condiciona els ecosistemes. Article
|
|
Entrevista a Rafael Mujeriego: "Califòrnia ens ofereix un exemple anticipat en el temps de quin pot ser el nostre futur règim pluviomètric i pot servir-nos com a font d’inspiració del que pot ocórrer en els nostres territoris i del que es pot fer per a resoldre-ho"
La ICEA entrevista Rafael Mujeriego, catedràtic d’enginyeria ambiental (UPC) i president de l’Asociación Española de Reutilización Sostenible del Agua (ASERSA).
Disposem de models i instruments adequats per a la gestió integrada de l’aigua, així com d’uns consums i dotacions d’aigua tradicionalment més sostenibles. Califòrnia ens ofereix un exemple anticipat en el temps de quin pot ser el nostre futur règim pluviomètric, així com de formes operatives d’adaptar-nos-hi i de criteris efectius per a dur a terme aquesta adaptació, amb urgència, planificació, agilitat, continuïtat, transparència i, sobretot, concertació entre interessos afectats. Entrevista
|
|
Projecte de modernització dels Canals d'Urgell. Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell
El regadiu dels Canals d’Urgell cobreix un sector d’unes 87 000 ha dins de la demarcació de Lleida —repartides entre les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, la Noguera, les Garrigues i l’Urgell—, de les quals actualment es reguen unes 69 100 ha. A part del subministrament del regadiu, aquesta xarxa també té la funcionalitat d’abastament de poblacions, indústries i granges. En aquest context, es planteja la modernització del regadiu, transformant les xarxes hidràuliques existents en un sistema pressuritzat, que disminueixi les pèrdues en transport i distribució i que, alhora, proporcioni a cada parcel·la unes condicions que permetin la implantació de sistemes de reg més eficients. Aquesta nova concepció implica modificar l’estructura hidràulica i de gestió actual.
|
|
Quaderns agraris, número 50 (especial sobre aigua i agricultura)
Vam celebrar el número 50 de Quaderns Agraris amb un número especial i monogràfic dedicat a un dels temes més importants que afecta avui en dia tota societat: l’ús de l’aigua. I, en el nostre cas, vam voler fer-ho des d’una òptica eminentment agrària, tot i que vam renunciar a tractar l’aspecte ramader o forestal, tant per raons d’espai com perquè té menys importància en el consum d’aigua. Publicació
|
|
|
|
|
«Vinyes, vi i salut, el resultat d'una combinació holística»
|
|
|
El model alimentari i agrícola, en el qual cal incloure el sector vitivinícola, és assumpte de debat en l’àmbit català —sobretot per les seves implicacions mediambientals, socials, econòmiques i de salut— en l’estratègia de bioeconomia plantejada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per al 2030. Aquesta valoració, des d’opinions més o menys objectives, es promou perquè les limitacions del sistema socioeconòmic actual, focalitzat en el creixement del producte interior brut (PIB), presenta greus limitacions que poden esdevenir molt greus en un futur no gaire llunyà. Article de Robert Savé, soci de la ICEA i membre de la secció de Viticultura i Enologia.
|
|
|
«Com fem front a la manca d'aigua que tenim, i a la que vindrà»
|
|
|
Ens trobem en estat d’excepcionalitat per sequera a Catalunya. Aquesta mesura implica un reforçament de les restriccions existents en molts dels usos de l’aigua per tal de preservar l’abastament d’aigua per a la població. Ens trobem davant una situació greu i a l’espera de l’arribada de les pluges, però no ens podem permetre quedar-nos parats: cal moure tota l’experiència i el coneixement científics que tenim per a fer front a aquest problema i ser conscients que, si no fem canvis profunds, aquesta situació es repetirà.
|
|
|
«Dossier Tècnic nº 121: Agricultura de precisió: aplicacions al reg. Casos pràctics»
|
|
|
Aquest dossier complementa el Dossier Tècnic, núm. 107: Agricultura de precisió: aplicacions al reg, publicat a finals del 2020 per tal d’ampliar el coneixement i fer valdre els casos pràctics que milloren l’ús de l’aigua de reg. Aquest dossier mostra diversos projectes d’investigació en els quals s’ha treballat en diferents cultius i en diverses àrees del territori cercant l’aplicabilitat de la tecnologia vers la millora en la gestió de l’aigua.
En cada article tècnic es fa una explicació del projecte, els objectius abastats, les activitats dutes a terme, els resultats i les conclusions obtingudes.
|
|
|
|
«AQUASTAT - Sistema mundial d'informació de la FAO sobre l'aigua a l'agricultura»
|
|
|
AQUASTAT és el sistema d’informació global de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) sobre recursos hídrics i gestió agrícola de l’aigua. Recopila, analitza i proporciona accés gratuït a més de 180 variables i indicadors per país des del 1960. AQUASTAT es basa en les capacitats i experiències nacionals, amb èmfasi a l’Àfrica, el Pròxim Orient, els països de l’antiga Unió Soviètica, Àsia i Amèrica Llatina i el Carib. AQUASTAT exerceix un paper clau en el monitoratge de l’objectiu de desenvolupament sostenible número 6, el propòsit del qual és «garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a tothom» i, en particular, els indicadors de l’objectiu 6.4, que estan relacionats amb l’estrès hídric i l’eficiència de l’ús de l’aigua.
|
|
|
Les sequeres a Catalunya. Principals episodis
|
|
Cronologia resumida d’alguns dels principals episodis de sequera dels quals es té constància a Catalunya amb la recopilació i l’avaluació dels seus danys o efectes sobre l’activitat humana. (Document de l’Agència Catalana de l’Aigua del 2019).
|
|
|
«Carme Llasat: La sequera actual, conseqüència del canvi climàtic?»
|
|
|
Si no plou a la primavera, podem entrar en fase d’emergència abans de l’estiu. Les diferents fases del Pla de Sequera de l’Agència Catalana de l’Aigua i, en general, de la majoria de les conques hidrogràfiques de l’Estat espanyol, es basen en el percentatge d’aigua que hi ha en els embassaments de la conca. L’emergència implica arribar a valors per sota del 20 %. Però també es té present l’acumulació del dèficit de precipitació.
|
|
|
|
El Pla Especial de la Sequera
|
|
L’eina essencial de planificació hidrològica per a actuar en situacions de sequera és el Pla Especial de la Sequera (PES), aprovat per l’Acord GOV/1/2020, del 8 de gener, com a eina de gestió de caràcter preventiu que manté una vigilància permanent sobre l’evolució de les reserves d’aigua i estableix per a cada escenari i àmbit d’actuació la progressivitat de les mesures que combinen la gestió de la demanda amb la disponibilitat del recurs.
Més enllà de la descripció resumida de la seva operativa o de la situació hidrològica més actual (recollits en aquesta pàgina web), els documents complets del PES es poden consultar al web de l’Agència Catalana de l’Aigua (hi ha més informació sobre el Pla Especial de la Sequera). (Font: Generalitat de Catalunya).
|
|
|
«Agricultura de precisió per a combatre la sequera. Sequera tecnològica i social a Europa»
|
|
|
Ignasi Servià, enginyer agrònom i secretari de la Comissió de l’Aigua del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, repassa alguns reportatges sobre l’ús de l’aigua que s’han difós els darrers dies. A final del seu article fa una afirmació contundent: «L’agricultura de regadiu ha de defensar l’ús de l’aigua per a continuar produint aliments, però utilitzant les infraestructures i les tecnologies de manera més eficient».
|
|
|
Cicle d'arbres monumentals, Dansa, Art i Natura, 2018-2023
|
|
|
Presentació del llibre guia. L’Associació Cultural Gençana i el Parc Natural de l’Alt Pirineu van organitzar un cicle sobre arbres monumentals en quatre edicions (tardor dels anys 2018 a 2021). La cloenda va ser el cap de setmana del 15 i el 16 d’abril amb un acte d’homenatge a la Savina d’Arati i la presentació del llibre guia del cicle.
|
|
|
|
|
|
Aigua i agricultura
Conferència del doctor Joan Girona, director del programa Ús Eficient de l’Aigua en Agricultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). L’escenari actual de sequera ens fa pensar cada dia més en la importància de l’aigua per a qualsevol activitat humana: l’aigua per a usos urbans, industrials, etc., i per a l’agricultura. El que ens ocupa a nosaltres és l’ús agrícola i volem posar sobre la taula la necessitat de gestionar-la correctament i les possibilitats que ofereix una bona planificació. El Dia Mundial de l’Aigua pot ser un bon dia i fer-ho davant d’estudiants d’agricultura pot crear debat per a entendre millor la necessitat d’aigua i el resultat d’una bona planificació agrària.
Aquesta jornada en línia vol donar a conèixer el més important en l’ús, la necessitat i la gestió de l’aigua. Amb el minisimposi: «Difusió del coneixement a la societat» al complet.
|
|
|
El finançament dels projectes AGRITECH a través dels fons d'inversió
L’Institut de l’Enginyeria d’Espanya, l’Associació d’Enginyers Agrònoms i la Fundació Fòrum Agrari van organitzar el passat 30 de març una jornada titulada El finançament dels projectes AGRITECH a través dels fons d’inversió, en la qual es va mostrar que hi ha altres alternatives per al finançament d’aquest tipus d’iniciatives, com ara els fons que inverteixen en empreses agroalimentàries cotitzades (orientades per les megatendències del mercat); els fons d’impacte, que inverteixen només en companyies amb una filosofia de desenvolupament que integri els criteris ambientals, socials i de bon govern, i els fons que inverteixen en transferència de tecnologia i innovació agrària, incloent-hi les anomenades empreses de base tecnològica.
|
|
|
|
|
|
