La segona jornada del congrés internacional d’espectadors de teatre ha començat amb força. Després de la presentació de les activitats del dia per part del comissari del Congrés, Pepe Zapata, ha  tingut lloc la conferencia El teatre com a eina d’innovació social a càrrec d’Antonella Broglia. Broglia, actriu, conferenciant, emprenedora social, formadora, publicista i experta en comunicació davant del públic ha proposat una sèrie de preguntes i exemples d’emprenedoria sobre la capacitat de transformació social que pot tenir el teatre. Exhibint una energia contagiosa, Broglia ha abordat les estratègies culturals i artístiques per efectuar un canvi en el públic i, sobretot, en la societat. “Jo us plantejaré preguntes, que no respostes perquè aquestes no les tinc. La primera seria què li fa el teatre al públic. També ens hem de preguntar què pot fer el teatre en els temps convulsos i extrems en els que vivim.” 

L’aspecte social ha estat el gran tema de la jornada. 

En la taula de debat i experiències: Teatre social, inclusió i accessibilitat, els espectadors convidats han debatut sobre el poder del teatre social i com els canvis transformadors influeixen en l’individu, en el seu entorn i, per extensió, en la comunitat. S’ha reclamat la necessitat d’un teatre divers, que inclogui totes les sensibilitats i com d’important i necessària és l’oportunitat que brinda el Congrés de poder posar aquestes opinions sobre la taula. “Cal tenir en compte les minories, les singularitats i les diversitats”- comentava una de les espectadores expertes. Un altre de les participants ha comentat: “Hem de ser humils i anar cap a la gent.” La taula s’ha conclòs amb la idea que l’accessibilitat és més una qüestió d’actitud que no de rampes.

Seguidament, ha tingut lloc la segona taula de debat del dia, aquesta dedicada a les Escoles d’espectadors de Llatinoamèrica i Catalunya: Evolució i reptes de futur. L’espai ha servit per evidenciar la passió amb la que aquelles persones que estimen el teatre en condició de públic, decideixen formar-se i compartir les experiències per convertir la cultura escènica en un eix transversal de la societat. Tots han coincidit en que les escoles d’espectadors, més que espais d’educació, són espais de reflexió compartida i d’enriquiment personal. 

Una conferència corporal i en moviment. 

El matí ha culminat amb l’acció artística El cos dels espectadors, a càrrec del cèlebre ballarí, professor de dansa i performer Toni Jodar. Jodar ha ofert una conferència diferent i participativa, una mostra a través del seu cos de com l’art impacta i afecta el cos de l’espectador. “Moure’s i emocionar-se tenen la mateixa arrel llatina. L’emoció no és estàtica, sinó que ens travessa la columna i s’estén per tot el nostre cos.”- afirma Jodar. 

Tallers participatius  

Si el matí ha estat conformat de xerrades i taules de debat, els tallers han dominat la tarda d’aquest segon dia. Roger Bernat ha ofert el taller Ficcions socials, Katya Johanson un workshop anomenat Treballant amb els espectadors del futur i Zavel Castro ha proposat una activitat que porta per títol Estratègies crítiques en l’era de l’algoritme. Tots tres tallers estan destinats a qüestionar la passivitat del públic i, com prometia el Congrés des del primer dia, portar a les espectadores i espectadors al centre de l’acció. 

La Jornada ha acabat amb una visita guiada a la Sala Beckett i un sopar oficial a l’Antiga Fàbrica Damm.